Per la present, la Penya Tòtil vol fer constar el seu desacord amb la proposta unànime de l’Ajt de València proposant per al València CF i per al Llevant UE la declaració de Bens d’Interès Cultural.
Entre altres consideracions, per les següents:
1.- Segons la normativa vigent per poder efectuar la generalitat eixa declaració, caldria un encaix inexistent en la normativa en vigor:
1. Els béns d’interés cultural seran declarats atenent la següent classificació:
A) Béns immobles. Seran adscrits a alguna de les categories següents:
a) Monument. Es declararan com a tals les realitzacions arquitectòniques o d’enginyeria i les obres d’escultura colossal.
b) Conjunt històric. És l’agrupació de béns immobles, contínua o dispersa, clarament delimitable i amb entitat cultural pròpia i independent del valor dels elements singulars que la integren.
c) Jardí històric. És l’espai delimitat producte de l’ordenació per l’home d’elements naturals, complementat o no amb estructures de fàbrica i estimat per raons històriques o pels seus valors estètics, sensorials o botànics.
d) Lloc històric. És el lloc vinculat a esdeveniments del passat, tradicions populars o creacions culturals de valor històric, etnològic o antropològic.
e) Zona arqueològica. És el paratge on hi ha béns l’estudi dels quals exigeix l’aplicació preferent de mètodes arqueològics, hagen sigut o no extrets i tant si es troben en la superfície, com en el subsòl o davall les aigües.
f) Zona paleontològica. És el lloc on hi ha un conjunt de fòssils d’interés científic o didàctic rellevant.
g) Parc cultural. És l’espai que conté elements significatius del patrimoni cultural integrats en un mitjà físic rellevant pels seus valors paisatgístic i ecològic.
B) Béns mobles, declarats individualment, com a col·lecció o com a fons de museus i col·leccions museogràfiques.
C) Documents i obres bibliogràfiques, cinematogràfiques, fonogràfiques o audiovisuals, declarades individualment, com a col·lecció o com a fons d’arxius i biblioteques.
D) Béns immaterials. Poden ser declarats d’interés cultural les activitats, coneixements, usos i tècniques representatius de la cultura tradicional valenciana.
2.- Obriria un greuge comparatiu amb altres entitats i clubs esportius de futbol i altres esports, obrint una finestra oberta al criteri arbitrari a la masa d’accionistes que tinguen darrere, capacitat econòmica, categoria esportiva, etc.
3.- En determinats casos podria suposar a l’erari públic l’assumpció d’un deute privat d’una minoria per part del conjunt de la ciutadania, i diguem minoria perquè, per exemple, dels més de 5 milions de valencians i valencianes, quants són aficionats al futbol? i d’eixos quina part seria d’un club determinat? Hem d’assumir tots una mala gestió en una societat anònima d’un accionista majoritari que si treu beneficis són per a ell i si són pèrdues es socialitzen? A més, si hi ha una mala praxi en la gestió, per això estan els jutjats.
Són algunes consideracions que podrien ampliar-se en quantitat i profunditat depenent de “com” interprete la normativa la Conselleria de Cultura i decretara la Generalitat.