La matinada al País Basc del dissabte 5 de Juny oferí als 17 totilers desplaçats la benvinguda (Ongi Etorri) mostrant-nos tots els colors del verd, com encertadament definia Raimon aquest país.
Un esmorzar en un bar conegut d’altres desplaçaments de Letzia, ens omplí de forces per gaudir tot el que ens restava de viatge. Els bocates de txistorra, cervesa i patxaran, reviscolen un mort.
Arribada a Irún, a un alberg, barat, net, bonic i molt ben atés.
Vesprada dedicada a Donosti, passejada turística, un poc de tapeo, i en l’Herriko del nucli antic a vore el Càdis-Erreala.
A continuació visita a l’Hotel del Llevant UE. Bon ambient amb els jugadors, fotos, parides i uns amigables Quico català i M.A. Ruiz (el qual es pagà una ronda “això ho pague jo” va dir, i abans que acabara de dir “jo”, ja estàvem demanant).
Tornada a Irún per sopar i festa.
Com sempre, la festa, es diversa, plural, i el que deia que Irún estava mort és per què no coneix Irún. Les primeres desercions per al llit a partir de les 24 tocades, els últim com sempre, quan era l’hora d’anar-nos.
Matí de diumenge turístic-esportiu, primer a Oiartzun a vore l’entrenament. Departirem amigablement amb Canal Nou. Festa de “l’Increïble home de cap granota”, entrenament sua dels nostres jugadors, càntics d’ànim, el Sr. President del Llevant buscant al metge per què ens proporcionara remeis per algunes ressaques existents.
A continuació a Hernani, on visitàrem el nucli antic i departírem (i ens convidarem) amb gent d’allà, agradables i simpàtics, fins i tot no ens volien deixar marxar, oferint-nos dinars, cerveses i festa, però…. anàvem a Hondarribia a dinar i visitar la zona del port (preciosa).
Després degustació de Mistela de Montserrat…. mel.
D’allà a mitja vesprada, cap a l’Stadium Gal del R.U. d’Irún, on traguérem les entrades, rebérem a l’equip, junt a la part de l’afició que acabava d’arribar de València, a comprar cerveses i cap a dintre, (allà es poden entrar sense problema).
El partit ja és un altra història. Destacar el comportament de l’afició Irundarra, com tota la del País Basc, amable i acollidora.
A la tornada, ja de matinada a “Barraques” animàrem a l’Ontinyent CF, amb el qual ens trobàrem (tornaven d’Eibar, d’eliminar a l’equip “armer”) i els animàrem per a la propera eliminatòria. Parlàrem especialment amb Ruben Sànchez, ex del Llevant.
A l’any vinent més.
